dilluns, 6 d’abril del 2015

Proverbis de l'Infern

Gràcies a la col·laboració de la bibliotecària de l'escola Lourdes Casacuberta, us adjuntem alguns proverbis o frases sentencioses sobre l'Infern del llibre Les noces del cel i l'infern de William Blake. 

En el temps de la sembra, aprèn; en el temps de la sega, ensenya; a l’hivern, frueix.

Mena el teu carro i la teva arada per damunt dels ossos dels morts.

El camí de l’excés mena al palau del Seny.

La Prudència és una vella verge rica i lletja, a la qual la Incapacitat fa la cort.

El Desig no seguit de l’acció genera la pestilència.

L’ocell no vola mai massa alt, quan vola amb les pròpies ales.

L’acte més sublim és el de situar un altre davant d’un hom.

Si el foll perseverés en la seva follia, trobaria el Seny.

Insanitat: màscara de l’orgull.

És amb les pedres de la Llei que hom ha bastit les presons i amb les teules de la religió, els bordells.

El foll egoista i somrient i el foll trist i sorrut seran tinguts tots dos per gent de seny, i serviran de garrot i de flagell.

Evidència d’avui, imaginació d’ahir.

Cisterna recull, fontana desborda.

Estigues sempre a punt de dir la teva opinió, i els vils t’evitaran.

Qui ha permès que te li imposessis, et coneix.

Només coneixeràs si n’hi ha prou quan hagis conegut, d’antuvi, quan n’hi ha més que prou.

Ulls de foc; badius, d’aire; boca, d’aigua; barba, de terra.

Pobre en coratge és ric en malícia.

Als agraïts, les mans plenes.

Si els altres no haguessin estat folls, nosaltres tindríem el deure d’ésser-ho.

L’ànima del gaudi dolç no pot ésser sollada.

Testa, el Sublim; cor, el Pathos; genitals, la Bellesa; peus i mans, la proporció.

Com l’aire a l’ocell, o el mar al peix, el desdeny a qui el mereix.

La veritat, no pot ésser mai dita de tal manera que sigui compresa i no creguda.

WILLIAM BLAKE, “Les noces del cel i de l’infern”, (trad.: Agustí Esclasans) Quaderns Literaris, Barcelona, 1935

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada